In ue semus
In Sardigna semus, in sa galana e sulena Santa Luchia de Thiniscole, bidda cun su chirru prus orientale de totu sa costera tirrènica de custa ìsula ispantosa. Est unu bidditzolu chi lu comintzeint a fraigare sos piscadores pontzesos a printzìpios de su ‘900 ma meda in antis de tando amparadu dae sos ispagnolos chi bi artzieint sa turre chi fintzas como est unu de sos marcos istòricos de custu tretu de litorale.
Dae sa turre, conca a nord, su litorale si mustrat arenosu cun prajas mannas; conca a sud sa costera si presentat bassa e pedrosa ma bastante diferentziada. Mirende a intro b’at montigros durches de roca metamòrfica e, in fundu, sa corona carcàrea de su Monte Arvu. S’aposentu nostru preferidu est sa pineta, chi umbra intregat a sa corte de su CEAS, e su chi b’at a inghìriu suo.
Coordinadas geogràficas (GPS)
Latitùdine:
N 40° 34’ 50.5’’
Longitùdine:
E 009° 46’ 39.2’’
Su CEAS nch’est in intro de su bidditzolu marinu de Santa Luchia, fratzione de Thiniscole in sa costera orientale sarda, cun oros de mare arenosos conca a nord e pedrosos conca a sud. Prus a parte de intro b’at inghìriu de montigros durches de roca metamòrfica e, prus a fundu, si podet bìdere sa corona carcàrea de su Monte Arvu. Su bidditzolu est bardiadu dae una pineta; b’at fintzas una turre costerina e, a pagu tretu, sitos de època nuràgica, romana e medievale. De grandu interessu sa gruta de Gana ‘e Gortoe, intro de sa bidda de Thiniscole.
Territòriu
Thiniscole est una bidda de sa costera tzentru orientale de sa Sardigna e, cun sos 12.000 abitantes residentes e barda, est a su presente su segundu logu prus mannu e de importu de sa provìntzia de Nùgoro. Istèrridu in belle 20.000 ètaros, su territòriu suo nch’est a làcana cun sos comunales de Pasada e Torpè a nord, cun su de Lodè a ovest, cun sos de Lùvula, Irgoli, Oniai e Orosei a sud. A oriente est a ogros a su Mare Tirrenu.
Su paesàgiu suo muda-muda est prus chi no articuladu: campuras fluviales s’intrèverant cun montigros liporrinos, carcàreos e granìticos (cun prus asprìghine e imponèntzia manu-manu chi nos nch’acurtziamus a partes de intro e in tretos de mare); prajas bassas si dant su càmbiu cun iscollieras truncadas dae calas e istagnos. Sa tzitadina est dominada dae su Monte Arvu cun cùcuros carcàreos chi nche lompent finas a 1127 metros de artària (Punta Catirina e Punta Turuddò).
De grandu interessu, non pro s’archeologia ebbia ma fintzas pro sas caraterìsticas geològicas issoro, sunt sas grutas carcàreas de su Monte Arvu e in sas palas de Monte Latu, conca a su caminu pro Terranoa.
Custa variedade manna de paesàgios est dae semper unu forte elementu atrativu. dae s’antigòriu: di fatis sa presèntzia de atividades umanas movet - documentada - dae sa preistòria finas a s’època cuntemporànea.
Su Monte Arvu
Sa corona carcàrea de su Monte Arvu si nch’àrtziat a curtzu de sa costera nord-orientale de Sardigna. A livellu amministrativu nch’est in intro de sos comunales de Thiniscole, Lùvula, Lodè, Irgoli, Lòcula e Garteddi. Contadu che a biòtopu de grandu interessu botànicu e faunìsticu, a su Monte Arvu l’ant inditadu comente Zona ispetziale de cunservatzione (Zsc). S’istèrrida sua est de belle 8.832 ètaros in sa diretzione NE-SO, sa crista sua nche bàrigat sos 13 km. Sos bruncos prus artos sunt Punta Catirina e Punta Turuddò (ambos de 1127 metros); in tretos de nord-est su cùcuru prus artu est imbetzes Punta Cupetti (1029 metros), dominende sa tzitadina de Thiniscole.
Fenòmenos càrsicos caraterizant su paesàgiu cun pìgios fresados chi ingendrant trempas, trèmenes, calafossos e pèntumas. Ispantu b’at in cussu iscenàriu cun campos surcados, concas e calancas e grutas cun mannària e isvilupu diferentes.
Totu su monte est inghiriadu dae una rete de caminos marchende·li s’ispàtziu: dae Thiniscole, s’istrada provintziale conca a Lodè, a pustis de 12 km, nos nche giughet a Sant’Anna, a un’artària de 850 metros. Dae cue bi la sighimus conca a Lùvula agatende intradas pro sos andejos in diretzione de sa crista. Est custa s’ocasione pro s’ispantare de sa flora de su Monte Arvu caraterizada dae oros de padentes primàrgios de èlighe chi cunvivent cun paritzos endemismos. S’èlighe (quercus ilex) est sa variedade forestale sa prus de importu e finas a pagu tempus sos eligàrgios covecaiant parte manna de sos pìgios montanos. In prus b’agatamus su ghinìperu, su castennàrgiu, su lidone. E prus in artu su còstighe.
De grandu interessu est fintzas sa fàuna chi pòpulat su monte cun su muvrone, s’assile, su mariane, su sirbone, su eritu, su lèpere e sa tana de muru. In artu in artu, intre sas rocas s’àbbila e s’astore bi faghent su nidu. Mentzione a banda la meresset su geotritone de su Monte Arvu (Speleomantes flavus), un’anfìbiu minore - endemismu esclusivu - chi nch’istat in intro de sas grutas. Pro sos amantiosos de su trekking e de sas esperièntzias in mesu a sa natura.
Sa costera de Thiniscole
Sos 30 km de costera in su territòriu comunale de Thiniscole - cun in intro su promontòriu de Capu Cuminu, su chirru prus a est de sa costera orientale sarda - sunt partzidos in 12 de prajas arenosas e in 18 de oros pedrosos bassos.
Su portu de La Caletta, cun s’ispuntone de Santu Giuanne, partzit sa praja longa de Pasada dae s’istèrrida de sa Marina thiniscolesa chi, finas a Santa Luchia, est interessada dae duas foghes chi, in su tempus, ant alimentadu custu litorale ispantosu.
In Santa Luchia, dae sa turre aragonesa conca a meridione, sa costera est pro su prus pedrosa e bassa cun calas minores ghiajosas e pedrighinosas che a sa praja nòdida de sas pìtzulas (spiaggia dei confetti).
Prus a meridione agatamus sa praja de Capu Cuminu caraterizada dae s’arena fine fine e, a palas, su sistema dunale e sa zona ùmida. A concruos de sa praja comintzat unu de sos tretos prus caraterìsticos de sa zona cun sa costera granìtica e sa presèntzia de pèntumas e blocos de granitu modellados e addurchidos dae sa fortza de s’abba in sos 120.000 annos colados.
Sighende·bi·la conca a sud, semper cun sos rilievos granìticos inguarnissende·la, b’est sa praja de Bèrchida, una intre sas prus galanas de Sardigna. Est unu pìgiu reghente de arena prus chi non fine e arba, in parte alimentada dae su riu Bèrchida chi si ghetat a mare in mesu a s’insenadura.
Gruta de Gana ‘e Gortoe
Sa gruta de Gana ‘e Gotoe est unu situ naturalìsticu de importu. Est cosa belle ùnica su de bi pòdere intrare dae intro de su tzentru abitadu de Thiniscole. Mancari custu, fintzas oe la connoschimus in cunditziones prus chi non bonas amparende in intro ispeleotemas e ispètzies grutajas cun grandu biodiversidade e interessu conservatzionìsticu.
Sa gruta: in su Catastu regionale Grutas de sa Sardigna l’agatamus cun su nùmeru 19. S’abertura l’ant semper impreada sos abitantes de sa comunidade. In tretos suos b’at unu situ de importu istòricu, sa ‘untana, alimentadu dae sas abbas de su riu chi lompent dae sas palas de Monte Arvu currende in intro de sa gruta matessi (in su tempus coladu fuit ogetu de àteros impreos tzìvicos).
Sa gruta s’isvilupat belle pro 2 km intre su ramu printzipale e sos segundàrios. Dae s’intrada, a pustis de carchi metru, nche semus in dae in antis de una sala manna e, in fundu a manca, podimus bìdere un’istampu conca a un’istrintòrgiu de cursare imbàtula-imbàtula. A concruos de s’istrintòrgiu s’aberit un’àtera sala in ue b’iscurret su riu de Gana ‘e Gortoe.
Dae inoghe sa gruta tenet una progressione de belle 300 metros finas a su sifone. Su percursu sighit sa càscia de su riu chi, pro parte manna de s’annu e pro totu sa longaria sua, si podet cursare a pee pro more de unu livellu ìdricu reduidu.
In intro, in prus de sos ispeleotemas mentovados (istalatites, istalagmites etc.) b’at pìgios orizontales chi nos contant de antigos livellos de su riu e de eventos de prena de tempos colados. A pustis de su sifone sa gruta sighit partzende·si in duos ramos: su de nord e su de ovest.
Sa gruta tenet un’importu suo fintzas pro su chi pertocat sa fàuna cun sa presèntzia de paritzas ispètzias endèmicas che a su geotritone de su Monte Arvu, anfìbiu esclusivu de su monte omònimu.
Organizamus bìsitas didàticas pro mannos e minores.
